"Em sento estafada. Una lectura de Simone de Beauvoir", d'Araceli Bruch

"La gran Sartresa", així és com anomenaven els seus contemporanis a Simone de Beauvoir.

Gran filòsofa existencialista, "mare" del feminisme europeu, autora de la bíblia "El segon sexe", dona sensible, vital, compromesa amb la vida i amb la societat, revolucionària del concepte de parella i de la visió de l'amor. Tantes i tantes facetes per explorar, sovint difícils de transmetre i encara més d'entendre.

És per això que quan he trobat aquesta biografia d'Araceli Bruch en la que s'explica d'una manera amena, entenedora i àgil la complexitat de la filòsofa, n'he quedat prendada.

Una de les coses que m'ha agradat més ha estat la capacitat de Bruch per humanitzar la figura de Beauvoir, per fer-la propera a les lectores i als lectors, independentment dels seus coneixements de filosofia o feminisme. És com si aconseguís fer baixar del pedastal aquesta "gran sartresa" que sovint es presenta complexa i difícil de comprendre. Poder-la tenir al costat, com a companya de lectura, de mà dels seus propis textos tan ben seleccionats per Bruch, és tot un privilegi.

Pa de pessic de xocolata

Avui fa un any que vivim a Mataró, com passa el temps! Estem molt contents, tant amb el pis, com amb la zona, els veïns, l'entorn. Hi estem d'allò més bé.

I per celebrar-ho he decidit fer un pa de pessic de xocolata que fa la Rosa, una companya de la biblioteca. És molt ràpid de fer i el resultat és excel·lent: molt esponjós i suau. Deliciós!

N'he fet un motlle petitó, però ha durat poquíssim, amb el Benja ens l'hem cruspit per postres i no n'hem deixat ni una engruna. Que golafres! ;-)

-----------------------------

INGREDIENTS (depèn del motlle. Aquest és per un motlle rectangular bastant gran, 30 x 20 cm aprox)

8 ous
16 cullarades de sucre (jo he fet servir sucre morè)
340 gr de mantega (tova - mig minut aprox al microones)
12 cullarades de farina (de reposteria millor )
Una cullarada o un sobre de llevat
Xocolata cola -cao (4 o 5 cullerades)

PREPARACIÓ

Posem a escalfar el forn a 170º, i hi posem la plata a la part de baix, així no es cremarà el sota del pa de pessic.

Barregem primer els ous i el sucre amb el minipimer i quan s’hagi fet una pasta afegim la mantega que estigui tova. Desprès aboquem 8 cullarades de la farina amb el llevat i barregem amb una cullera de fusta.
Finalment introduim la xocolata i un parell més de cullarades de farina.

Untem el motllo amb mantega perquè no s'enganxi i hi aboquem tota la barreja. Per tal que quedi ben distribuït fem uns quants cops al motllo fins que veiem que queda més o menys uniforme.

Fiquem al forn i aproximadament triga uns 3/4 d'hora però a la mitja hora ja podem mirar a veure com està. És important no obrir el forn abans perquè la massa baixaria.

Pastís/Torradetes de carbassa

M'encanta la carbassa! Fins ara m'havia limitat a fer la típica crema de carbassa que ve tant de gust amb el fred, però aquesta setmana vaig veure un recepta de Pastís de Carbassa al bloc Cuina per a Llaminers i feia tant bona pinta que ahir vaig decidir provar-la.

Bé, el resultat ha estat excel·lent pel que fa al gust, però fluixet en textura, ja que m'ha quedat cru de dins malgrat va estar al forn el doble d'estona que tocava... ;-( Encara no hem descobert el motiu: potser és perquè el puré de carbassa no el vaig fer al forn, sinó bullint la carbassa, i devia quedar aigua a dins i per això no s'ha cuit bé.

De totes maneres, al final he trobat una bona solució al problema: he tallat a llesques fines el pastís i les he tornat a posar al forn perquè és torressin. O sigui que en comptes d'un pastís de carbassa el resultat han estat unes torradetes de carbassa boníssimes!

Seguirem provant... i se m'acut que potser puc fer galetes de carbassa... mmmm!!!!!

------------------------------

INGREDIENTS

300 g de farina
4 g d'impulsor (tipus Royal)
4 g de sal
115 g de mantega a temperatura ambient
215 g de sucre morè
2 ous a temperatura ambient
125 ml de llet sencera amb una cullerada de suc de llimona i deixada reposar 10 minuts
un pols de canyella
un pols de vainilla
180 g de puré de carbassa (millor coure la carbassa al forn i després triturar-la)


PREPARACIÓ

En un bol, es bat la mantega juntament amb el sucre. Tot seguit afegim els ous d'un en un, tot barrejant fins que quedin ben incorporats a la mescla.

A continuació, s'hi afegeix la barreja de farina, sal i impulsor i es va alternant amb la llet. Finalment s'afegeix el puré de carbassa (les he bullit i triturat) i les espècies.

S'aboca la barreja dins el motlle prèviament untat. S'enforna a 180ºC (350ºF), dins el forn prèviament escalfat, durant uns 45-55 minuts fins que sigui ben cuit (i l'escuradents surti net).

El retorn dels Sururú

Després de més de dos anys d'inactivitat, el grup de contes Sururú ens tornem a posar en marxa! El proper 17 de desembre tornem a fer una sessió de contes eròtics a Sant Cugat, rescant el "Cuentus interruptus".

Ahir ens vam trobar l'Eva, el Joan i servidora per preparar-ho. La veritat és que primer ens feia una mica de mandra i fins i tot vergonya (!), però amb poca estona ens vam posar les piles i ja vam començar a tenir idees per innovar la sessió. Va ser divertit, i crec que pot quedar xula!

Em va fer gràcia rellegir els contes eròtics d'altres sessions i en més d'un moment vaig pensar: "quins ovaris que tenia per explicar això!". És curiosa la perspectiva de les coses que s'agafa amb el temps i la distància.

O sigui que jo tornaré a explicar el meu clàssic "Història d'O", i segurament un altre de curtet que vaig escriure el 2003.

Vaig sortir contenta de casa l'Eva, perquè malgrat que passin els anys veig que continua la bona amistat amb els Sururú, la creativitat i la complicitat imaginativa! Sóc afortunada.

"El cor és un caçador solitari", Carson McCuller

Pel viatge a Bolívia vaig endur-me dos companys de viatge, "El quadern gris" de la Doris Lessing i "El cor és un caçador solitari" de Carson McCullers. Pensava que tindria mooooooooooolt temps lliure per llegir, però a l'hora de la veritat en vaig tenir molt poc, i quan no fèiem res senzillament tenia ganes de descansar.
A això hi sumem que els comentaris de la Dolors sobre l'obra de Lessing van ser molt encertats i, per dir-ho clar i català, el llibre és espès i lent, i crec que no és la literatura més adient per un viatge.
O sigui que vaig dedicar-me a McCullers, que vaig acabar la setmana passada.

És un plaer rellegir un llibre del qual només en recordava sensacions, i corroborar-los al finalitzar la lectura. És un llibre preciós, escrit amb una prosa acurada, que t'arrossega i t'acompanya al llarg de totes les pàgines. L'eix central de la lectura és el Sr. Singer, un home mut, del qual només coneixem la seva amistat amb un altre mut d'origen grec. Pacient, afable i sempre apunt per oferir un somriure, la resta de personatges trobaran en ell aquell "alter ego" que tots desitgem trobar alguna vegada a la nostra vida. El seu silenci enigmàtic és interpretat com a comprensió i recolzament de les idees, les pors i els anhels que li són confiats: l'absència de paraules adquireix significat per aquelles persones que se senten soles i busquen companys de camí i d'ànima.

Però el mateix Singer és potser el més sol de tots els personatges malgrat està rodejat de gent que el visita, l'aprecia i l'admira.

És un llibre que em fa reflexionar sobre el que projectem als altres de nosaltres mateixos, sobre la interpretació de les actituds i del llenguatge corporal, sobre la necessitat de sentir-nos compresos i reconeguts per un altre ésser humà, sobre la soledat i la companyia

"Tota una vida", de David Grossman

"Cal seguir caminant. Cal seguir escrivint. Cal segui llegint. Per tal que el món no es faci més petit". D.G.

Just abans de marxar de viatge a Bolívia vaig acabar de llegir el llibre "Tota una vida", de David Grossman.

No és un llibre lleuger, té més de 800 pàgines, i em feia por que és fes feixuc. Em van sorprendre l'agilitat de la prosa de Grossman, de qui no havia llegit res abans, la seva bellesa estilística i la seva refinada sensibilitat.

Em va passar una cosa que feia molt temps que no em passava llegint un llibre: quedar-me atrapada per les paraules. Podia ser senzillament la descripció d'una lloc o d'uns sentiments, però els mots estaven tan ben trobats que adquirien un significat nou, i transmetien més enllà del seu contingut literal, aconseguint descriure allò que és tan difícil dir amb paraules. No sé si m'explico.

És una sensació fantàstica i em quedava meravellada i bocabadada rellegint aquelles frases, repetinc el so de les paraules, imaginant-me el que em descrivien.

Aquí també vull retre homanatge a la traductora Roser Lluch. Perquè si evidentment el mèrit és de Grossman, una part important del missatge que m'arriba en català és de la persona que el tradueix, que capta la seva essència i la transmet al meu idioma.

Al llarg de les seves pàgines t'endinses en l'univers de Ora, una dona israeliana que comença a recórrer Israel a peu, amb la companyia d'Avram, el seu amic i amant de joventut. Aquesta caminada és una fugida de la temuda notícia que Ora espera, i al mateix temps es converteix en una espècie de pelegrinatge que servirà als dos protagonistes per reconstruir la vida d'Ofer, el fill que els uneix.

Palmeres de xocolata

Demà torno a la feina després de gairebé un mes. En part en tinc ganes, per veure els companys i perquè la feina m'agrada, però amb un parell de dies de treballar ja en tindria prou!!! S'està molt bé sense haver de fer-ho!

Estic contenta perquè en dos dies he acabat dues PACs, i això vol dir que fins el 6 o 7 de desembre em puc rascar la panxa!!! ;-)

Encara m'ha sobrat temps per fer unes palmeretes de xocolata que vaig veure l'altre dia en el blog Destapant Cassoles, però he substituït la "nocilla" per xocolata nestlé fondant amb mantega (mmmmmmmmmmm!).

M'han quedat molt bé, el Benja diu que una mica poc dolces. Es que ell és un noi moooooooooooolt dolç! Demà les portaré a la feina per animar el matí!

-------------------------------

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta de full (rectangular)

70 grms de xocolata per fondre

25 grms de mantega

1 ou

Sucre llustre

Cacau en pols

PREPARACIÓ

Fondre la xocolata i la mantega al bany maria, o bé al microones. Barrejar fins que es fongui tot i quedi una pasta homogènia.

Espolsar sucre llustre el paper vegetal que porta la mateixa massa, i estendre-hi a sobre la massa de pasta de full. Omplir-ho amb la barreja de xocolata i mantega però poc, amb una capa fina n’hi ha prou! Avui –que m’estrenava- n’he posat massa i es nota. Ha de quedar la superfície tota coberta, sense excés repeteixo. A sobre ho espolsem amb cacau en pols.

Enrotllem la massa per ambdues bandes, fent que els dos rotlles coincideixen al mig. Mullar els extrems amb aigua perquè s’uneixin bé. Embolicar amb el mateix paper vegetal i posar-ho a refredar a la nevera durant 25 minuts. Així la xocolata s’endureix i serà més fàcil tallar les palmeretes.

Quan ho treiem de la nevera, tallem a rondaxes de ½ cm i les anem col·locant sobre paper vegetal d’una safata per anar al forn. Caldrà netejar el ganivet cada 5 o 6 tallades, ja que queda “brut” de xocolata i deixa els següents talls una mica “lletjos”.

Batem un ou i amb un pinzell pintem les palmeretes per sobre.

Ho posem a coure al forn durant 10-15 minuts a 180º i ja està!

Musaka

Aprofito aquests dos dies que encara no treballo per avançar treballs de la UOC (quin remei...!), i també per cuinar alguna recepta, que fa temps que no m'hi poso.

Avui per sopar he fet una musaka, recepta de la meva amiga sèrbia Ivana. Me la va explicar la darrera vegada que vam anar a visitar-la a Celje, Eslovènia.

Jo hi he fet alguna variació, introduint-hi alguna verdura i sense l'arròs.

Aquí us la deixo!
----------------------------

INGREDIENTS (per 3 o 4 persones)

1 ceba mitjana

2 carbassons mitjans

150 grams de carn picada (pot ser porc, o pollastre, o barrejada)

2 ous

¾ d’1 got de llet

formatge
1 polsim de curry
1 clau aromàtic

PREPARACIÓ

Posem el forn a escalfar a 180º

Tallem petita la ceba i la sofregim amb oli en una paella fins que estigui toveta, vigilant que no es cremi. Quan estiguin bastant fet hi aboquem la carn picada. Ho rectifiquem de sal, hi posem un polsim de curry i un clau i ho deixem coure 5 minuts fins que la carn es faci.

A part, tallem el carbassó a làmines fines.

En un recipient pel forn posem una capa de carbassó, a sobre una capa del sofregit de carn amb una mica de formatge, a sobre una capa de carbassó, una altra capa de sofregit amb formatge i una darrera de carbassó amb formatge al damunt. Ho tornem a rectificar de sal.

Batem els dos ous amb la llet i aboquem la barreja al recipient, procurant que el líquid arribi a tots els racons i es reparteixi bé. No cal que ho cobreixi del tot.

Ho posem a coure al forn 30 minuts a 180º.

PD. La Ivana afegia al sofregit una mica d’arròs bullit. Jo hi poso sempre alguna verdura que tingui a la nevera (xampinyons, pastanaga).

L'hort de casa

Hem tornat de viatge i per sort l'hortet està "estupendu"!

De moment hi tenim: rúcula, enciams, porros, julibert, camamilla, menta, alls tendres i crec que també hi ha una col-i-flor i una col que ens van regalar els meus germans pel casament. Em sembla que no em deixo res...

Clar que no té res a veure amb el que té la Dolors a Torelló, però anem fent el que podem!

El Benja és tot un expert en horts urbans, el té impecable! Jo no tindria pas tanta paciència... a mi m'és aviat se'm moren les plantes... :-(

Crec que haurem d'esperar unes quantes setmanes abans de poder fer una bona amanida!!!

de Taronja

M'encanten les taronges: àcides, dolces, amb sucre, sense, espremudes, senceres, amb maduixes, amb una bola de gelat de vainilla, amb xocolata... com volgueu! I m'encanta el seu color, que em suggereix vida i alegria, calidesa i energia.

Ara ja sabeu, doncs, el per què del nom d'aquest blog, que espero que m'ajudi a recuperar l'hàbit d'escriure.

Suposo que hi aniré escrivint una mica de tot: ressenyes de llibres que m'han agradat -o no-, receptes de cuina, curiositats, descobertes,... imaginació al poder!