"Tota una vida", de David Grossman

"Cal seguir caminant. Cal seguir escrivint. Cal segui llegint. Per tal que el món no es faci més petit". D.G.

Just abans de marxar de viatge a Bolívia vaig acabar de llegir el llibre "Tota una vida", de David Grossman.

No és un llibre lleuger, té més de 800 pàgines, i em feia por que és fes feixuc. Em van sorprendre l'agilitat de la prosa de Grossman, de qui no havia llegit res abans, la seva bellesa estilística i la seva refinada sensibilitat.

Em va passar una cosa que feia molt temps que no em passava llegint un llibre: quedar-me atrapada per les paraules. Podia ser senzillament la descripció d'una lloc o d'uns sentiments, però els mots estaven tan ben trobats que adquirien un significat nou, i transmetien més enllà del seu contingut literal, aconseguint descriure allò que és tan difícil dir amb paraules. No sé si m'explico.

És una sensació fantàstica i em quedava meravellada i bocabadada rellegint aquelles frases, repetinc el so de les paraules, imaginant-me el que em descrivien.

Aquí també vull retre homanatge a la traductora Roser Lluch. Perquè si evidentment el mèrit és de Grossman, una part important del missatge que m'arriba en català és de la persona que el tradueix, que capta la seva essència i la transmet al meu idioma.

Al llarg de les seves pàgines t'endinses en l'univers de Ora, una dona israeliana que comença a recórrer Israel a peu, amb la companyia d'Avram, el seu amic i amant de joventut. Aquesta caminada és una fugida de la temuda notícia que Ora espera, i al mateix temps es converteix en una espècie de pelegrinatge que servirà als dos protagonistes per reconstruir la vida d'Ofer, el fill que els uneix.