Pel viatge a
Bolívia vaig endur-me dos companys de viatge, "El quadern gris" de la Doris Lessing i "El cor és un caçador solitari" de Carson McCullers. Pensava que tindria mooooooooooolt temps lliure per llegir, però a l'hora de la veritat en vaig tenir molt poc, i quan no fèiem res senzillament tenia ganes de descansar.
A això hi sumem que els comentaris de la Dolors sobre l'obra de Lessing van ser molt encertats i, per dir-ho clar i català, el llibre és espès i lent, i crec que no és la literatura més adient per un viatge.
O sigui que vaig dedicar-me a McCullers, que vaig acabar la setmana passada.
És un plaer rellegir un llibre del qual només en recordava sensacions, i corroborar-los al finalitzar la lectura. És un llibre preciós, escrit amb una prosa acurada, que t'arrossega i t'acompanya al llarg de totes les pàgines. L'eix central de la lectura és el Sr. Singer, un home mut, del qual només coneixem la seva amistat amb un altre mut d'origen grec. Pacient, afable i sempre apunt per oferir un somriure, la resta de personatges trobaran en ell aquell "alter ego" que tots desitgem trobar alguna vegada a la nostra vida. El seu silenci enigmàtic és interpretat com a comprensió i recolzament de les idees, les pors i els anhels que li són confiats: l'absència de paraules adquireix significat per aquelles persones que se senten soles i busquen companys de camí i d'ànima.
Però el mateix Singer és potser el més sol de tots els personatges malgrat està rodejat de gent que el visita, l'aprecia i l'admira.
És un llibre que em fa reflexionar sobre el que projectem als altres de nosaltres mateixos, sobre la interpretació de les actituds i del llenguatge corporal, sobre la necessitat de sentir-nos compresos i reconeguts per un altre ésser humà, sobre la soledat i la companyia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada