Escudella i carn d'olla

Després d'unes setmanes amb nàusees i marejos per fi torno a tenir ganes de cuinar!
Això sí, és tota una novetat per mi el fet que només em vé de gust cuinar coses salades i -miracle!- carn! El Benja està tan o més al·lucinat que jo veient com endrapo botifarres, bistecs i peus de porc. Jo, que sempre he estat d'amanides, fruita i pollastret, ara prefereixo la carn de porc, de vedella i hidrats de carboni en quantitat! Coses de l'embaràs... la saviesa popular amb aquests indicis vaticina que serà nen (la meva intuició hi està bastant d'acord).
O sigui que oblideu-vos de galetes, panettones i pastissos, ara deixem pas als primers i segons plats!

A més, com que des del 24 que estic engripada i no he pogut gaudir gaire de l'escudella típica d'aquestes dates, ja feia dies que em venia de gust intentar fer-ne una. Ja ho sé... sembla mentida que amb 34 anys encara no hagi fet la meva primera escudella... Avui he trencat el "malefici", i amb l'ajuda de la Dolors he fet una escudella no massa consistent ni greixosa però molt gustosa, bona, i amb pilota i tot!

Per immortalitzar el moment no he pensat a fer cap fotografia ;-(.  però he decidit penjar aquest post amb la recepta, no fos cas que se m'oblidi!

--------------------------------------------

INGREDIENTS

1 peu de porc tallat per la meitat

¼ de pollastre

1 os de pernil o un tros de pernil

1 botifarra

1 ou

1 tros de pa sec

1 punta d’all

1 porro

1 pastanaga

1 tros de col

1 ceba

Galets

PREPARACIÓ

Posem a bullir el peu de porc durant almenys 3 o 4 hores (o 1h i 30m amb l’olla a pressió).

Hi afegim el quart de pollastre i el pernil i deixem que bulli 1 hora més.

Quan veiem que el tall està cuit el retirem i hi afegim les verdures. Que vagin bullint durant 1 hora. Ho rectifiquem de sal.

Per fer la pilota batem 1 ou i hi posem el pa trossejat. Deixem que s’impregni de l’ou i que s’estovi. Agafem la carn d’una botifarra, 1 punta d’all i ho triturem amb el pa i l’ou fins que quedi una pasta homogènia (podem fer-ho amb el turmix). Posem farina a un plat, i fem una bola de la barreja de botifarra+ou+oa+all. Ho arrebossem amb la farina i ho reservem.

Quan falti mitja hora aboquem la pilota al caldo. Quan tot estigui cuit, retirem les verdures, la pilota i passem el caldo per un colador.

Ara ja podem afegir-hi la pasta i deixem que bulli fins que la pasta estigui cuita al nostre gust.

"Las ovejas de Glennkill", de Leonie Swann

Últimament va d'ovelles... el darrer post era sobre una agulla de feltre en forma d'ovella i avui sobre l'últim llibre que he llegit i que, precisament, va del mateix animal. Quines coses!

Aquesta novel·la em va arribar a les mans gràcies a la Bibi, que me'l va recomanar molt i em van venir ganes de llegir-lo. I és que la trama és força original: un ramat d'ovelles irlandeses troben el seu pastor mort i decideixen esbrinar qui ha estat l'assassí.

Una de les coses que més m'ha agradat ha estat la capacitat de l'autora per ficar-se (i mai millor dit) a la pell dels animals i exposar el desenvolupament dels fets des del punt de vista de les ovelles: els diàlegs, el llenguatge, les prioritats, l'enfoc,... Tot es presenta a través dels ulls ovellencs i pren un aire sovint divertit i còmic, que trenca amb l'egocentrisme humà.

Per altra banda m'ha costat mantenir-me motivada, i he tingut temptacions de deixar-lo a mitges en més d'una ocasió. El ritme és una mica lent i, no ens enganyem, el món de les ovelles té les seves limitacions i per molt innovador que pugui semblar el plantejament, l'imaginari pastoril que se'n pot desprendre no dóna massa de si. Almenys aquesta és la meva opinió.

També he de reconèixer que el final m'ha decepcionat una mica i que m'ha quedat la sensació que era una opció fàcil per tancar la història.


De totes maneres, el recomano als fans de les ovelles i als encuriosits pel funcionament de les ments animals. Almenys és un punt de vista diferent i et fa passar una estona simpàtica.

Agulla de feltre

M'encanta el feltre! Tot el que són collarets, arrecades, agulles,...! I hi ha unes coses tan xules que em cau la baba!

L'any passat em va agafar per fer alguns complements de bisuteria, però ara feia temps que no m'hi posava.
I fa gairebé un mes, mentre pensava què podria fer de felicitació de Nadal, vaig tornar-me a posar a la feina i en va sortir aquesta agulla - ovella:

    
No és dífícil de fer, el més important és tenir temps i la idea. Jo, normalment trec els patrons de pàgines web sobre feltre. Algunes que m'agraden molt són:

Maricuchibricas
El rincón de Blablaton
Ticklemefriki


De moment m'he de conformar en l'edició limitada que vaig fent quan la UOC em deixa temps i ganes...

Per cert, aquesta ovelleta la regalaré a la Bibi de la biblio, que és una fan del món ovellenc!

Cuentus Interruptus

Aquest divendres a la nit vam fer la sessió de contes eròtics a St Cugat, al Casal de Joves Torreblanca.

Va venir poqueta gent, però ens ho vam passar molt bé! El lloc era molt acollidor i ho havien preparat amb molt "carinyo".

 
És curiós, crec que els contes, deixats reposar una temporada, guanyen. Per una banda sembla que tornin més frescos, i és com si mai no t'haguessin abandonat, com si sempre haguessin estat a dins, esperant el moment oportú per sortir. I quan surten, ho fan més fàcilment, flueixen, pots donar-hi matissos diferents i els llocs on t'encallaves ara els veus d'una altra manera. D'alguna manera, els contes, com nosaltres mateixos, creixen i canvien.




Jo vaig explicar el conte de "Llenguatges", que vaig escriure fa anys i un fragment d''Història d'O, de Pauline Reage, que m'agrada molt, i sempre dóna molt bon resultat.







El Joan va explicar "Las manos", de Juan José Millàs, i va acabar amb el "Plat Nacional", molt addient per aquestes dates i que ens va fer petar de riure a tots plegats. Com sempre, va estar brillant.









L'Eva va explicar "El Jardinero en el Convento", de Boccaccio, i l'autèntica explicació de la frase "El gall dels ous d'or", de Monterroso. 




 
Va ser una nit molt maca, i els tres vam disfrutar moltíssim! Us deixo amb un vídeo (gràcies Benja per fer-nos de reporter!) del primer conte que vam fer, un de col·lectiu que ens vam inventar fa anys.

Felicitacions de Nadal

Mesos abans que arribi el Nadal jo ja estic pensant quina felicitació faré aquest any. I és que s'ha convertit en un motiu per motivar la meva creativitat i fer alguna cosa original per felicitar les festes.
M'ho passo d'allò més bé donant voltes i buscant idees i manualitats! És un temps d'espera, d'incubació de la creativitat. I després, plas!, un bon dia surt aquella idea que ha estat setmanes coent-se a dins. És divertidíssim!

Per aquest any ja tinc la felicitació pensada, amb gairebé tot el material apunt per posar-m'hi. Però clar, ara no ho explicaré aquí, sinó no tindria gràcia! Haureu d'esperar a que siguin les dates. Prometo penjar-ne una imatge!

El que sí que he fet ha estat recollir les felicitacions que tenia d'altres anys (tot i que me'n falten algunes ;-() i així en tinc un record també virtual:





Nadal 1999

Nadal 2000 (aquell estiu havia fet un camp de treballa a Kosovo, i va ser el tema estel·lar de la felicitació)

Nadal 2002 (aquell estiu havíem anat a Croàcia amb la Imma, i ens havíem convertit en sirenes!)



 

Nadal 2004 (aquell any havia fet un curs de clown que em va encantar i m'estava preparant per anar a la India)


 

Nadal 2005 (aquí vaig descobrir el feltre!)






Nadal 2006 (aquí vaig descobrir el fymo, però no en tinc fotos, snif!)

Nadal 2007 (la felicitació va ser un CD amb la música que més m'agradava)

Nadal 2009 (continuant amb el feltre, vaig fer un imà per la nevera)







Nadal 2010... sorpresa!

Panettone de xocolata

Aquest era un dels grans reptes que tenia. I després de gairebé 24 hores pendent de fermentacions, prefermentacions i motlles, finalment puc penjar el post en el que explico que m'ha sortit un panettone com els autèntics! N'estic molt orgullosa! Aquí us deixo la recepta i les foticos:

Per cert, la recepta l'he seguit del blog de l'Amasadero. És una recepta molt costosa, però val la pena. Que la gaudiu!

-------------------------

Primer hem de fer el “polish”, que no és res més que una massa prefermenada que permet augmentar el gust, la maduresa i la conservació de les masses amb llevat.

INGREDIENTS PEL PREFERMENTAT

50 grms de farina de força (la vaig comprar al forn de pa)

25 grms de llevat fresc (marca Levital, la venen al Caprabo, Bon Preu, etc)

200 ml d’aigua

PREPARACIÓ DEL PREFERMENTAT

La massa prefermentada el dia següent

Desfem el llevat en una mica d’aigua tebia (amb un dit n’hi ha prou). Barregem en un bol aquesta aigua amb llevat, la farina i la resta de l’aigua. Ho anem remenant, primer amb una forquilla, i després amb les mans. Ens quedarà una massa esponjosa i una mica enganxosa. La deixem treballar tota la nit tapada amb film trasnparent o un drap. Millor a temperatura ambient o en un lloc càlid. He llegit que també es pot fer amb dues o tres hores. El dia següent queda una pasta amb bombolletes. El Benja diu que li recorda la pasta de les croquetes...

INGREDIENTS DEL PANETTONE

500 grms de farina de força

25 grms de llevat fresc

150 grms de sucre

200 grms de mantega (millor “pomada”, o sigui, treure-la de la nevera unes hores abans perquè estigui toveta)

2 ous

2 rovells

100 ml de llet

Un pessic de sal

200 grms de xocolata tallada a pipetes (trossets)

1 ou per pintar

PREPARACIÓ DEL PANETTONE

Desfem el llevat en part de la llet.

Comencem a barrejar els ingredients: primer la farina amb el llevat i la llet. Ho amassem una mica (costa molt!). Després hi afegim els ous i els rovells batuts. Continuem treballant la massa tot i que costi. No desesperar! Hi afegim el sucre i tot seguit la massa prefermentada que hem fet la nit abans (el “polish”). Ho amassem uns minuts i hi posem la mantega pomada, a poc a poc, no tota de cop. Veiem que a mesura que hi anem afegint la mantega es va fent més fàcil de treballar.

És molt important l’amassat. Quan ja haguem ajuntat tots els ingredients cal amassar-ho almenys 15 minuts. Notarem que la massa s’enganxa al marbre i a les mans, això indica que cal posar més farina. L’espolsem a la taula de treball i a les mans a mesura que es vagi enganxant.

A mi m’ha quedat una massa bastant uniforme, bastant pesada i que costava molt de treballar. Em pensava que m’hauria sortit malament, però no, el resultat ha estat excel·lent! O sigui que no us desanimeu!

Tot seguit afegim els trossets de xocolata a la massa. Com que la massa m’havia quedat molt espesa jo n’he fet 3 parts, i he anat afegint la xocolata per separat. Després he tornat a ajuntar les masses i les he treballat una estona més perquè quedessin ben juntes i amb la xocolata ben distribuïda.

Ho posem dins un bol gran i deixem reposar 45 minuts per tal que dobli el seu volum. El llevat augmenta millor amb l’escalfor, o sigui que he posat el bol al forn i l’he engegat a 50 graus, no més.

Quan veiem que ja ha doblat el volum, el treiem, l’amassem una mica per treure-li l’aire i el dividim en tantes parts com panettones volguem fer. Jo havia preparat tres motlles fets amb paper de cuina, o sigui que n’he fet tres parts, els hi he donat una forma arrodonida i he posat la massa a cada motlle.

Ara toca fer una segona fermentació i deixar que torni a doblar el volum. He fet el mateix truc de posar els motlles al forn a 50ºC. He tingut, però, un petit problema amb els motlles, ja que no eren massa forts i la massa els ha trencat. O sigui que he els he hagut de tornar a amassar, els he ajuntat, i aquest cop n’he fet dues parts.

Com a motlles he fet servir un pot d’acer d’un diàmetre de 16 o 18 cm i d’alçada igual, aprox. M’ha anat molt bé perquè així la base s’ha aguantat ferma i ha quedat la part superior sortint com els panettones autèntics, semblant a la forma d’un xampinó. L’altre motlle improvitzat  l’he fet amb un bol de vidre del mateix diàmetre que el pot i d’una alçada d’uns 10 cm. Per aconseguir més alçada l’he recobert per dins de paper de cuina. També ha quedat molt bé. Més baixet que l’altre però molt xulo. Per cert, recordeu de forrar els motlles que utilizeu per dins amb paper de cuina, tant a les vores com a la base.

Després de l’aventura dels motlles que m’ha fet repetir el pas d’amassar per treure aire i que he hagut de fer una tercera fermentació, he enfornat els panettones. Abans, però, els he pintat per sobre amb un ou batut.

Amb el forn escalfat prèviament a 175ºC amb 30 o 35 minuts n’he tingut prou.

Estic encantadíssima amb el resultat de la recepta. Han sortit molt bons i la textura és la mateixa que els panettones comprats, aquella pasta com si s’esfilagarsés, vaja! Val a dir que porta una feinada (almenys 5 o 6 hores, sense comptar la preparació del prefermentat del dia abans!) però el resultat és espectacular!

Tota una experiència que repetiré quan tingui temps!

Aquí us en deixo unes fotografies. Per cert, un panettone ha pesat 980 grams i l’altre 850 grams.

Demà vénen els pares amb uns amics a fer el cafè, i a berenar el meu cosí Pere amb la Núria, o sigui que ja tinc què donar-los-hi!

Aquest panettone ha fet 980 grams

Aquest altre ha pesat 950 grams

El panettone per dins

    
                

Mireu quina textura!

Galetes de mantega

Ja feia dies que em rondava pel cap la idea de fer galetes.

Demà vé la família del Benja a dinar a Mataró, i a la tarda estarem per casa mirant les fotos de Bolívia. O sigui que he decidit provar de fer unes galetes de mantega per berenar (segur que acabem tips del Wok, però sempre hi ha lloc per un te i unes galetones!).

A més, aquesta tarda hem passat pel Corte Inglés i he trobat uns motlles per fer les galetes que estan prou bé (9 €). Mireu-los, van els 4 dins una caixeta de metall tota mona.

He vist per diferents blocs vàries receptes de galetes, però la que m'ha agradat més és la de Topcuina, i és la que he seguit, afegint-hi algunes adaptacions per aconseguir galetes de gustos (xocolata, canyella, sèssam, etc).

Són unes galetes molt fàcils i ràpides de fer, amb 20 minuts tens la massa apunt, i depèn de la quantitat de galetes que en surtin i de quantes fornades hagis de fer, amb qüestió d'una hora en tens unes 15 o 20 de fetes.

El resultat és molt bo, també. Delicioses, em recorden a aquelles galetes que donen a la granja de La Nena del barri de Gràcia. M'encanten!! Ara no caldrà que hi vagi, les puc fer jo mateixa.

Aquí teniu la recepta, val la pena!! A veure quina opinió en tenen demà els pares i el germà del Benja!

------------------------------

INGREDIENTS

250 g de farina
125 g de mantega
100 g de sucre
50 ml de llet
2 culleradeta de canyella en pols
3 o 4 cullerades de cacau en pols
1 culleradeta (5g) de llevat en pols o impulsor (Royal)

PREPARACIÓ

En un bol posem la farina, el llevat, el sucre, la mantega pomada (1/2 minut al microones) i la llet freda.
Treballem la massa amb les mans fins que veiem que es desenganxa de les parets. La continuem amassant uns minuts, fins que tingui consistència.

Separem la massa en dos trossos, o en tants com gustos volem que tinguin les galetes. A cada tros li afegim el condiment que necessiti per adquirir el gust: cacau en pols, canyella, sèsam, etc

Agafem un tros de paper de cuina per anar al forn i a sobre hi posem una de les parts de la massa. L’estirem amb un curró fins que faci uns 3 mm de gruix. Tallem les galetes amb els motlles de les formes. La massa que sobra entre cada forma la tornem a ajuntar per aprofitar i fer més galetes. Així successivament fins que s’acabi.

Posem en una plata per anar al forn el paper de cuina amb les galetes a sobre. Vigilem que hi hagi una mica de separació entre cada galeta, perquè quan es couen es fan més grans.

Ho enfornem a 180ºC, amb el forn prèviament ja escalfat. Triguen uns 30 minuts, sobretot les més gruixudetes, però és millor anar vigilant a partir dels 20 minuts per anar retirant les que ja estiguin cuietes i daurades.

Reservem les galetes a sobre d’una plata reixada per tal que es refredin.

I ja està!!!

"Em sento estafada. Una lectura de Simone de Beauvoir", d'Araceli Bruch

"La gran Sartresa", així és com anomenaven els seus contemporanis a Simone de Beauvoir.

Gran filòsofa existencialista, "mare" del feminisme europeu, autora de la bíblia "El segon sexe", dona sensible, vital, compromesa amb la vida i amb la societat, revolucionària del concepte de parella i de la visió de l'amor. Tantes i tantes facetes per explorar, sovint difícils de transmetre i encara més d'entendre.

És per això que quan he trobat aquesta biografia d'Araceli Bruch en la que s'explica d'una manera amena, entenedora i àgil la complexitat de la filòsofa, n'he quedat prendada.

Una de les coses que m'ha agradat més ha estat la capacitat de Bruch per humanitzar la figura de Beauvoir, per fer-la propera a les lectores i als lectors, independentment dels seus coneixements de filosofia o feminisme. És com si aconseguís fer baixar del pedastal aquesta "gran sartresa" que sovint es presenta complexa i difícil de comprendre. Poder-la tenir al costat, com a companya de lectura, de mà dels seus propis textos tan ben seleccionats per Bruch, és tot un privilegi.

Pa de pessic de xocolata

Avui fa un any que vivim a Mataró, com passa el temps! Estem molt contents, tant amb el pis, com amb la zona, els veïns, l'entorn. Hi estem d'allò més bé.

I per celebrar-ho he decidit fer un pa de pessic de xocolata que fa la Rosa, una companya de la biblioteca. És molt ràpid de fer i el resultat és excel·lent: molt esponjós i suau. Deliciós!

N'he fet un motlle petitó, però ha durat poquíssim, amb el Benja ens l'hem cruspit per postres i no n'hem deixat ni una engruna. Que golafres! ;-)

-----------------------------

INGREDIENTS (depèn del motlle. Aquest és per un motlle rectangular bastant gran, 30 x 20 cm aprox)

8 ous
16 cullarades de sucre (jo he fet servir sucre morè)
340 gr de mantega (tova - mig minut aprox al microones)
12 cullarades de farina (de reposteria millor )
Una cullarada o un sobre de llevat
Xocolata cola -cao (4 o 5 cullerades)

PREPARACIÓ

Posem a escalfar el forn a 170º, i hi posem la plata a la part de baix, així no es cremarà el sota del pa de pessic.

Barregem primer els ous i el sucre amb el minipimer i quan s’hagi fet una pasta afegim la mantega que estigui tova. Desprès aboquem 8 cullarades de la farina amb el llevat i barregem amb una cullera de fusta.
Finalment introduim la xocolata i un parell més de cullarades de farina.

Untem el motllo amb mantega perquè no s'enganxi i hi aboquem tota la barreja. Per tal que quedi ben distribuït fem uns quants cops al motllo fins que veiem que queda més o menys uniforme.

Fiquem al forn i aproximadament triga uns 3/4 d'hora però a la mitja hora ja podem mirar a veure com està. És important no obrir el forn abans perquè la massa baixaria.

Pastís/Torradetes de carbassa

M'encanta la carbassa! Fins ara m'havia limitat a fer la típica crema de carbassa que ve tant de gust amb el fred, però aquesta setmana vaig veure un recepta de Pastís de Carbassa al bloc Cuina per a Llaminers i feia tant bona pinta que ahir vaig decidir provar-la.

Bé, el resultat ha estat excel·lent pel que fa al gust, però fluixet en textura, ja que m'ha quedat cru de dins malgrat va estar al forn el doble d'estona que tocava... ;-( Encara no hem descobert el motiu: potser és perquè el puré de carbassa no el vaig fer al forn, sinó bullint la carbassa, i devia quedar aigua a dins i per això no s'ha cuit bé.

De totes maneres, al final he trobat una bona solució al problema: he tallat a llesques fines el pastís i les he tornat a posar al forn perquè és torressin. O sigui que en comptes d'un pastís de carbassa el resultat han estat unes torradetes de carbassa boníssimes!

Seguirem provant... i se m'acut que potser puc fer galetes de carbassa... mmmm!!!!!

------------------------------

INGREDIENTS

300 g de farina
4 g d'impulsor (tipus Royal)
4 g de sal
115 g de mantega a temperatura ambient
215 g de sucre morè
2 ous a temperatura ambient
125 ml de llet sencera amb una cullerada de suc de llimona i deixada reposar 10 minuts
un pols de canyella
un pols de vainilla
180 g de puré de carbassa (millor coure la carbassa al forn i després triturar-la)


PREPARACIÓ

En un bol, es bat la mantega juntament amb el sucre. Tot seguit afegim els ous d'un en un, tot barrejant fins que quedin ben incorporats a la mescla.

A continuació, s'hi afegeix la barreja de farina, sal i impulsor i es va alternant amb la llet. Finalment s'afegeix el puré de carbassa (les he bullit i triturat) i les espècies.

S'aboca la barreja dins el motlle prèviament untat. S'enforna a 180ºC (350ºF), dins el forn prèviament escalfat, durant uns 45-55 minuts fins que sigui ben cuit (i l'escuradents surti net).

El retorn dels Sururú

Després de més de dos anys d'inactivitat, el grup de contes Sururú ens tornem a posar en marxa! El proper 17 de desembre tornem a fer una sessió de contes eròtics a Sant Cugat, rescant el "Cuentus interruptus".

Ahir ens vam trobar l'Eva, el Joan i servidora per preparar-ho. La veritat és que primer ens feia una mica de mandra i fins i tot vergonya (!), però amb poca estona ens vam posar les piles i ja vam començar a tenir idees per innovar la sessió. Va ser divertit, i crec que pot quedar xula!

Em va fer gràcia rellegir els contes eròtics d'altres sessions i en més d'un moment vaig pensar: "quins ovaris que tenia per explicar això!". És curiosa la perspectiva de les coses que s'agafa amb el temps i la distància.

O sigui que jo tornaré a explicar el meu clàssic "Història d'O", i segurament un altre de curtet que vaig escriure el 2003.

Vaig sortir contenta de casa l'Eva, perquè malgrat que passin els anys veig que continua la bona amistat amb els Sururú, la creativitat i la complicitat imaginativa! Sóc afortunada.

"El cor és un caçador solitari", Carson McCuller

Pel viatge a Bolívia vaig endur-me dos companys de viatge, "El quadern gris" de la Doris Lessing i "El cor és un caçador solitari" de Carson McCullers. Pensava que tindria mooooooooooolt temps lliure per llegir, però a l'hora de la veritat en vaig tenir molt poc, i quan no fèiem res senzillament tenia ganes de descansar.
A això hi sumem que els comentaris de la Dolors sobre l'obra de Lessing van ser molt encertats i, per dir-ho clar i català, el llibre és espès i lent, i crec que no és la literatura més adient per un viatge.
O sigui que vaig dedicar-me a McCullers, que vaig acabar la setmana passada.

És un plaer rellegir un llibre del qual només en recordava sensacions, i corroborar-los al finalitzar la lectura. És un llibre preciós, escrit amb una prosa acurada, que t'arrossega i t'acompanya al llarg de totes les pàgines. L'eix central de la lectura és el Sr. Singer, un home mut, del qual només coneixem la seva amistat amb un altre mut d'origen grec. Pacient, afable i sempre apunt per oferir un somriure, la resta de personatges trobaran en ell aquell "alter ego" que tots desitgem trobar alguna vegada a la nostra vida. El seu silenci enigmàtic és interpretat com a comprensió i recolzament de les idees, les pors i els anhels que li són confiats: l'absència de paraules adquireix significat per aquelles persones que se senten soles i busquen companys de camí i d'ànima.

Però el mateix Singer és potser el més sol de tots els personatges malgrat està rodejat de gent que el visita, l'aprecia i l'admira.

És un llibre que em fa reflexionar sobre el que projectem als altres de nosaltres mateixos, sobre la interpretació de les actituds i del llenguatge corporal, sobre la necessitat de sentir-nos compresos i reconeguts per un altre ésser humà, sobre la soledat i la companyia

"Tota una vida", de David Grossman

"Cal seguir caminant. Cal seguir escrivint. Cal segui llegint. Per tal que el món no es faci més petit". D.G.

Just abans de marxar de viatge a Bolívia vaig acabar de llegir el llibre "Tota una vida", de David Grossman.

No és un llibre lleuger, té més de 800 pàgines, i em feia por que és fes feixuc. Em van sorprendre l'agilitat de la prosa de Grossman, de qui no havia llegit res abans, la seva bellesa estilística i la seva refinada sensibilitat.

Em va passar una cosa que feia molt temps que no em passava llegint un llibre: quedar-me atrapada per les paraules. Podia ser senzillament la descripció d'una lloc o d'uns sentiments, però els mots estaven tan ben trobats que adquirien un significat nou, i transmetien més enllà del seu contingut literal, aconseguint descriure allò que és tan difícil dir amb paraules. No sé si m'explico.

És una sensació fantàstica i em quedava meravellada i bocabadada rellegint aquelles frases, repetinc el so de les paraules, imaginant-me el que em descrivien.

Aquí també vull retre homanatge a la traductora Roser Lluch. Perquè si evidentment el mèrit és de Grossman, una part important del missatge que m'arriba en català és de la persona que el tradueix, que capta la seva essència i la transmet al meu idioma.

Al llarg de les seves pàgines t'endinses en l'univers de Ora, una dona israeliana que comença a recórrer Israel a peu, amb la companyia d'Avram, el seu amic i amant de joventut. Aquesta caminada és una fugida de la temuda notícia que Ora espera, i al mateix temps es converteix en una espècie de pelegrinatge que servirà als dos protagonistes per reconstruir la vida d'Ofer, el fill que els uneix.

Palmeres de xocolata

Demà torno a la feina després de gairebé un mes. En part en tinc ganes, per veure els companys i perquè la feina m'agrada, però amb un parell de dies de treballar ja en tindria prou!!! S'està molt bé sense haver de fer-ho!

Estic contenta perquè en dos dies he acabat dues PACs, i això vol dir que fins el 6 o 7 de desembre em puc rascar la panxa!!! ;-)

Encara m'ha sobrat temps per fer unes palmeretes de xocolata que vaig veure l'altre dia en el blog Destapant Cassoles, però he substituït la "nocilla" per xocolata nestlé fondant amb mantega (mmmmmmmmmmm!).

M'han quedat molt bé, el Benja diu que una mica poc dolces. Es que ell és un noi moooooooooooolt dolç! Demà les portaré a la feina per animar el matí!

-------------------------------

INGREDIENTS:

1 paquet de pasta de full (rectangular)

70 grms de xocolata per fondre

25 grms de mantega

1 ou

Sucre llustre

Cacau en pols

PREPARACIÓ

Fondre la xocolata i la mantega al bany maria, o bé al microones. Barrejar fins que es fongui tot i quedi una pasta homogènia.

Espolsar sucre llustre el paper vegetal que porta la mateixa massa, i estendre-hi a sobre la massa de pasta de full. Omplir-ho amb la barreja de xocolata i mantega però poc, amb una capa fina n’hi ha prou! Avui –que m’estrenava- n’he posat massa i es nota. Ha de quedar la superfície tota coberta, sense excés repeteixo. A sobre ho espolsem amb cacau en pols.

Enrotllem la massa per ambdues bandes, fent que els dos rotlles coincideixen al mig. Mullar els extrems amb aigua perquè s’uneixin bé. Embolicar amb el mateix paper vegetal i posar-ho a refredar a la nevera durant 25 minuts. Així la xocolata s’endureix i serà més fàcil tallar les palmeretes.

Quan ho treiem de la nevera, tallem a rondaxes de ½ cm i les anem col·locant sobre paper vegetal d’una safata per anar al forn. Caldrà netejar el ganivet cada 5 o 6 tallades, ja que queda “brut” de xocolata i deixa els següents talls una mica “lletjos”.

Batem un ou i amb un pinzell pintem les palmeretes per sobre.

Ho posem a coure al forn durant 10-15 minuts a 180º i ja està!

Musaka

Aprofito aquests dos dies que encara no treballo per avançar treballs de la UOC (quin remei...!), i també per cuinar alguna recepta, que fa temps que no m'hi poso.

Avui per sopar he fet una musaka, recepta de la meva amiga sèrbia Ivana. Me la va explicar la darrera vegada que vam anar a visitar-la a Celje, Eslovènia.

Jo hi he fet alguna variació, introduint-hi alguna verdura i sense l'arròs.

Aquí us la deixo!
----------------------------

INGREDIENTS (per 3 o 4 persones)

1 ceba mitjana

2 carbassons mitjans

150 grams de carn picada (pot ser porc, o pollastre, o barrejada)

2 ous

¾ d’1 got de llet

formatge
1 polsim de curry
1 clau aromàtic

PREPARACIÓ

Posem el forn a escalfar a 180º

Tallem petita la ceba i la sofregim amb oli en una paella fins que estigui toveta, vigilant que no es cremi. Quan estiguin bastant fet hi aboquem la carn picada. Ho rectifiquem de sal, hi posem un polsim de curry i un clau i ho deixem coure 5 minuts fins que la carn es faci.

A part, tallem el carbassó a làmines fines.

En un recipient pel forn posem una capa de carbassó, a sobre una capa del sofregit de carn amb una mica de formatge, a sobre una capa de carbassó, una altra capa de sofregit amb formatge i una darrera de carbassó amb formatge al damunt. Ho tornem a rectificar de sal.

Batem els dos ous amb la llet i aboquem la barreja al recipient, procurant que el líquid arribi a tots els racons i es reparteixi bé. No cal que ho cobreixi del tot.

Ho posem a coure al forn 30 minuts a 180º.

PD. La Ivana afegia al sofregit una mica d’arròs bullit. Jo hi poso sempre alguna verdura que tingui a la nevera (xampinyons, pastanaga).

L'hort de casa

Hem tornat de viatge i per sort l'hortet està "estupendu"!

De moment hi tenim: rúcula, enciams, porros, julibert, camamilla, menta, alls tendres i crec que també hi ha una col-i-flor i una col que ens van regalar els meus germans pel casament. Em sembla que no em deixo res...

Clar que no té res a veure amb el que té la Dolors a Torelló, però anem fent el que podem!

El Benja és tot un expert en horts urbans, el té impecable! Jo no tindria pas tanta paciència... a mi m'és aviat se'm moren les plantes... :-(

Crec que haurem d'esperar unes quantes setmanes abans de poder fer una bona amanida!!!

de Taronja

M'encanten les taronges: àcides, dolces, amb sucre, sense, espremudes, senceres, amb maduixes, amb una bola de gelat de vainilla, amb xocolata... com volgueu! I m'encanta el seu color, que em suggereix vida i alegria, calidesa i energia.

Ara ja sabeu, doncs, el per què del nom d'aquest blog, que espero que m'ajudi a recuperar l'hàbit d'escriure.

Suposo que hi aniré escrivint una mica de tot: ressenyes de llibres que m'han agradat -o no-, receptes de cuina, curiositats, descobertes,... imaginació al poder!