Pàgines

diumenge, 2 de gener del 2011

BON ANY!

Ara sí. Ara que he donat la felicitació a gairebé tothom (em falten 2 o 3 amigues a qui no he pogut veure per culpa del grip...), ja li puc dedicar un post!

Al final he fet una bosseta amb galetes de mantega amb forma d'estrella, i la targeta de felicitació és l'ecografia de la coseta que està creixent dins la panxa ;-)

El 2010 ha estat un any esplèndid, espectacular. Si el 2011 que ara comencem és només la meitat de generós que l'anterior ja em donaré per més que satisfeta! De moment, sembla que aquest any portarà novetats molt importants a les nostres vides: serem pares!!! Uf... jo encara no m'ho crec...

divendres, 31 de desembre del 2010

Escudella i carn d'olla

Després d'unes setmanes amb nàusees i marejos per fi torno a tenir ganes de cuinar!
Això sí, és tota una novetat per mi el fet que només em vé de gust cuinar coses salades i -miracle!- carn! El Benja està tan o més al·lucinat que jo veient com endrapo botifarres, bistecs i peus de porc. Jo, que sempre he estat d'amanides, fruita i pollastret, ara prefereixo la carn de porc, de vedella i hidrats de carboni en quantitat! Coses de l'embaràs... la saviesa popular amb aquests indicis vaticina que serà nen (la meva intuició hi està bastant d'acord).
O sigui que oblideu-vos de galetes, panettones i pastissos, ara deixem pas als primers i segons plats!

A més, com que des del 24 que estic engripada i no he pogut gaudir gaire de l'escudella típica d'aquestes dates, ja feia dies que em venia de gust intentar fer-ne una. Ja ho sé... sembla mentida que amb 34 anys encara no hagi fet la meva primera escudella... Avui he trencat el "malefici", i amb l'ajuda de la Dolors he fet una escudella no massa consistent ni greixosa però molt gustosa, bona, i amb pilota i tot!

Per immortalitzar el moment no he pensat a fer cap fotografia ;-(.  però he decidit penjar aquest post amb la recepta, no fos cas que se m'oblidi!

--------------------------------------------

INGREDIENTS

1 peu de porc tallat per la meitat
¼ de pollastre
1 os de pernil o un tros de pernil
1 botifarra
1 ou
1 tros de pa sec
1 punta d’all
1 porro
1 pastanaga
1 tros de col
1 ceba
Galets

PREPARACIÓ

Posem a bullir el peu de porc durant almenys 3 o 4 hores (o 1h i 30m amb l’olla a pressió).
Hi afegim el quart de pollastre i el pernil i deixem que bulli 1 hora més.
Quan veiem que el tall està cuit el retirem i hi afegim les verdures. Que vagin bullint durant 1 hora. Ho rectifiquem de sal.

Per fer la pilota batem 1 ou i hi posem el pa trossejat. Deixem que s’impregni de l’ou i que s’estovi. Agafem la carn d’una botifarra, 1 punta d’all i ho triturem amb el pa i l’ou fins que quedi una pasta homogènia (podem fer-ho amb el turmix). Posem farina a un plat, i fem una bola de la barreja de botifarra+ou+oa+all. Ho arrebossem amb la farina i ho reservem.

Quan falti mitja hora aboquem la pilota al caldo. Quan tot estigui cuit, retirem les verdures, la pilota i passem el caldo per un colador.

Ara ja podem afegir-hi la pasta i deixem que bulli fins que la pasta estigui cuita al nostre gust.

dijous, 30 de desembre del 2010

"Las ovejas de Glennkill", de Leonie Swann

Últimament va d'ovelles... el darrer post era sobre una agulla de feltre en forma d'ovella i avui sobre l'últim llibre que he llegit i que, precisament, va del mateix animal. Quines coses!

Aquesta novel·la em va arribar a les mans gràcies a la Bibi, que me'l va recomanar molt i em van venir ganes de llegir-lo. I és que la trama és força original: un ramat d'ovelles irlandeses troben el seu pastor mort i decideixen esbrinar qui ha estat l'assassí.

Una de les coses que més m'ha agradat ha estat la capacitat de l'autora per ficar-se (i mai millor dit) a la pell dels animals i exposar el desenvolupament dels fets des del punt de vista de les ovelles: els diàlegs, el llenguatge, les prioritats, l'enfoc,... Tot es presenta a través dels ulls ovellencs i pren un aire sovint divertit i còmic, que trenca amb l'egocentrisme humà.

Per altra banda m'ha costat mantenir-me motivada, i he tingut temptacions de deixar-lo a mitges en més d'una ocasió. El ritme és una mica lent i, no ens enganyem, el món de les ovelles té les seves limitacions i per molt innovador que pugui semblar el plantejament, l'imaginari pastoril que se'n pot desprendre no dóna massa de si. Almenys aquesta és la meva opinió.

També he de reconèixer que el final m'ha decepcionat una mica i que m'ha quedat la sensació que era una opció fàcil per tancar la història.


De totes maneres, el recomano als fans de les ovelles i als encuriosits pel funcionament de les ments animals. Almenys és un punt de vista diferent i et fa passar una estona simpàtica.

dimecres, 29 de desembre del 2010

Agulla de feltre

M'encanta el feltre! Tot el que són collarets, arrecades, agulles,...! I hi ha unes coses tan xules que em cau la baba!

L'any passat em va agafar per fer alguns complements de bisuteria, però ara feia temps que no m'hi posava.
I fa gairebé un mes, mentre pensava què podria fer de felicitació de Nadal, vaig tornar-me a posar a la feina i en va sortir aquesta agulla - ovella:

    
No és dífícil de fer, el més important és tenir temps i la idea. Jo, normalment trec els patrons de pàgines web sobre feltre. Algunes que m'agraden molt són:

Maricuchibricas
El rincón de Blablaton
Ticklemefriki


De moment m'he de conformar en l'edició limitada que vaig fent quan la UOC em deixa temps i ganes...

Per cert, aquesta ovelleta la regalaré a la Bibi de la biblio, que és una fan del món ovellenc!

diumenge, 19 de desembre del 2010

Cuentus Interruptus

Aquest divendres a la nit vam fer la sessió de contes eròtics a St Cugat, al Casal de Joves Torreblanca.

Va venir poqueta gent, però ens ho vam passar molt bé! El lloc era molt acollidor i ho havien preparat amb molt "carinyo".

 
És curiós, crec que els contes, deixats reposar una temporada, guanyen. Per una banda sembla que tornin més frescos, i és com si mai no t'haguessin abandonat, com si sempre haguessin estat a dins, esperant el moment oportú per sortir. I quan surten, ho fan més fàcilment, flueixen, pots donar-hi matissos diferents i els llocs on t'encallaves ara els veus d'una altra manera. D'alguna manera, els contes, com nosaltres mateixos, creixen i canvien.




Jo vaig explicar el conte de "Llenguatges", que vaig escriure fa anys i un fragment d''Història d'O, de Pauline Reage, que m'agrada molt, i sempre dóna molt bon resultat.







El Joan va explicar "Las manos", de Juan José Millàs, i va acabar amb el "Plat Nacional", molt addient per aquestes dates i que ens va fer petar de riure a tots plegats. Com sempre, va estar brillant.









L'Eva va explicar "El Jardinero en el Convento", de Boccaccio, i l'autèntica explicació de la frase "El gall dels ous d'or", de Monterroso. 




 
Va ser una nit molt maca, i els tres vam disfrutar moltíssim! Us deixo amb un vídeo (gràcies Benja per fer-nos de reporter!) del primer conte que vam fer, un de col·lectiu que ens vam inventar fa anys.



dimecres, 8 de desembre del 2010

Felicitacions de Nadal

Mesos abans que arribi el Nadal jo ja estic pensant quina felicitació faré aquest any. I és que s'ha convertit en un motiu per motivar la meva creativitat i fer alguna cosa original per felicitar les festes.
M'ho passo d'allò més bé donant voltes i buscant idees i manualitats! És un temps d'espera, d'incubació de la creativitat. I després, plas!, un bon dia surt aquella idea que ha estat setmanes coent-se a dins. És divertidíssim!

Per aquest any ja tinc la felicitació pensada, amb gairebé tot el material apunt per posar-m'hi. Però clar, ara no ho explicaré aquí, sinó no tindria gràcia! Haureu d'esperar a que siguin les dates. Prometo penjar-ne una imatge!

El que sí que he fet ha estat recollir les felicitacions que tenia d'altres anys (tot i que me'n falten algunes ;-() i així en tinc un record també virtual:





Nadal 1999










Nadal 2000 (aquell estiu havia fet un camp de treballa a Kosovo, i va ser el tema estel·lar de la felicitació)








Nadal 2002 (aquell estiu havíem anat a Croàcia amb la Imma, i ens havíem convertit en sirenes!)



 




Nadal 2004 (aquell any havia fet un curs de clown que em va encantar i m'estava preparant per anar a la India)


 





Nadal 2005 (aquí vaig descobrir el feltre!)






Nadal 2006 (aquí vaig descobrir el fymo, però no en tinc fotos, snif!)




Nadal 2007 (la felicitació va ser un CD amb la música que més m'agradava)









Nadal 2009 (continuant amb el feltre, vaig fer un imà per la nevera)







Nadal 2010... sorpresa!

diumenge, 5 de desembre del 2010

Panettone de xocolata

Aquest era un dels grans reptes que tenia. I després de gairebé 24 hores pendent de fermentacions, prefermentacions i motlles, finalment puc penjar el post en el que explico que m'ha sortit un panettone com els autèntics! N'estic molt orgullosa! Aquí us deixo la recepta i les foticos:


Per cert, la recepta l'he seguit del blog de l'Amasadero. És una recepta molt costosa, però val la pena. Que la gaudiu!

-------------------------

Primer hem de fer el “polish”, que no és res més que una massa prefermenada que permet augmentar el gust, la maduresa i la conservació de les masses amb llevat.

INGREDIENTS PEL PREFERMENTAT

50 grms de farina de força (la vaig comprar al forn de pa)
25 grms de llevat fresc (marca Levital, la venen al Caprabo, Bon Preu, etc)
200 ml d’aigua

PREPARACIÓ DEL PREFERMENTAT

La massa prefermentada el dia següent
Desfem el llevat en una mica d’aigua tebia (amb un dit n’hi ha prou). Barregem en un bol aquesta aigua amb llevat, la farina i la resta de l’aigua. Ho anem remenant, primer amb una forquilla, i després amb les mans. Ens quedarà una massa esponjosa i una mica enganxosa. La deixem treballar tota la nit tapada amb film trasnparent o un drap. Millor a temperatura ambient o en un lloc càlid. He llegit que també es pot fer amb dues o tres hores. El dia següent queda una pasta amb bombolletes. El Benja diu que li recorda la pasta de les croquetes...


INGREDIENTS DEL PANETTONE

500 grms de farina de força
25 grms de llevat fresc
150 grms de sucre
200 grms de mantega (millor “pomada”, o sigui, treure-la de la nevera unes hores abans perquè estigui toveta)
2 ous
2 rovells
100 ml de llet
Un pessic de sal
200 grms de xocolata tallada a pipetes (trossets)
1 ou per pintar

PREPARACIÓ DEL PANETTONE

Desfem el llevat en part de la llet.

Comencem a barrejar els ingredients: primer la farina amb el llevat i la llet. Ho amassem una mica (costa molt!). Després hi afegim els ous i els rovells batuts. Continuem treballant la massa tot i que costi. No desesperar! Hi afegim el sucre i tot seguit la massa prefermentada que hem fet la nit abans (el “polish”). Ho amassem uns minuts i hi posem la mantega pomada, a poc a poc, no tota de cop. Veiem que a mesura que hi anem afegint la mantega es va fent més fàcil de treballar.
És molt important l’amassat. Quan ja haguem ajuntat tots els ingredients cal amassar-ho almenys 15 minuts. Notarem que la massa s’enganxa al marbre i a les mans, això indica que cal posar més farina. L’espolsem a la taula de treball i a les mans a mesura que es vagi enganxant.
A mi m’ha quedat una massa bastant uniforme, bastant pesada i que costava molt de treballar. Em pensava que m’hauria sortit malament, però no, el resultat ha estat excel·lent! O sigui que no us desanimeu!

Tot seguit afegim els trossets de xocolata a la massa. Com que la massa m’havia quedat molt espesa jo n’he fet 3 parts, i he anat afegint la xocolata per separat. Després he tornat a ajuntar les masses i les he treballat una estona més perquè quedessin ben juntes i amb la xocolata ben distribuïda.

Ho posem dins un bol gran i deixem reposar 45 minuts per tal que dobli el seu volum. El llevat augmenta millor amb l’escalfor, o sigui que he posat el bol al forn i l’he engegat a 50 graus, no més.

Quan veiem que ja ha doblat el volum, el treiem, l’amassem una mica per treure-li l’aire i el dividim en tantes parts com panettones volguem fer. Jo havia preparat tres motlles fets amb paper de cuina, o sigui que n’he fet tres parts, els hi he donat una forma arrodonida i he posat la massa a cada motlle.

Ara toca fer una segona fermentació i deixar que torni a doblar el volum. He fet el mateix truc de posar els motlles al forn a 50ºC. He tingut, però, un petit problema amb els motlles, ja que no eren massa forts i la massa els ha trencat. O sigui que he els he hagut de tornar a amassar, els he ajuntat, i aquest cop n’he fet dues parts.

Com a motlles he fet servir un pot d’acer d’un diàmetre de 16 o 18 cm i d’alçada igual, aprox. M’ha anat molt bé perquè així la base s’ha aguantat ferma i ha quedat la part superior sortint com els panettones autèntics, semblant a la forma d’un xampinó. L’altre motlle improvitzat  l’he fet amb un bol de vidre del mateix diàmetre que el pot i d’una alçada d’uns 10 cm. Per aconseguir més alçada l’he recobert per dins de paper de cuina. També ha quedat molt bé. Més baixet que l’altre però molt xulo. Per cert, recordeu de forrar els motlles que utilizeu per dins amb paper de cuina, tant a les vores com a la base.

Després de l’aventura dels motlles que m’ha fet repetir el pas d’amassar per treure aire i que he hagut de fer una tercera fermentació, he enfornat els panettones. Abans, però, els he pintat per sobre amb un ou batut.

Amb el forn escalfat prèviament a 175ºC amb 30 o 35 minuts n’he tingut prou.

Estic encantadíssima amb el resultat de la recepta. Han sortit molt bons i la textura és la mateixa que els panettones comprats, aquella pasta com si s’esfilagarsés, vaja! Val a dir que porta una feinada (almenys 5 o 6 hores, sense comptar la preparació del prefermentat del dia abans!) però el resultat és espectacular!
Tota una experiència que repetiré quan tingui temps!


Aquí us en deixo unes fotografies. Per cert, un panettone ha pesat 980 grams i l’altre 850 grams.

Demà vénen els pares amb uns amics a fer el cafè, i a berenar el meu cosí Pere amb la Núria, o sigui que ja tinc què donar-los-hi!

Aquest panettone ha fet 980 grams
Aquest altre ha pesat 950 grams

El panettone per dins
    
                
Mireu quina textura!